Cuatro diyas de 2004
Hi ha anys en què no prenc quasi notes, o les concentre en uns mesos, o me les trobe en papers solts, com si foren esborranys per a textos d’altres gèneres. Això, en part, els ocorre a estes entrades en aragonés corresponents a quatre dies de 2004 –en desconec la data exacta–. M’agrada pensar-les com a poemes en prosa. D’elles, la més llarga la traduí al francés i aparegué publicada també en la revista belga MicRomania, 96 (2016), pàg. 36-37, en edició bilingüe.
