Josep Carles Laínez (València, Espanya, 1970) és autor d'una àmplia obra literària, artística i de recerca, per a la qual ha usat, cronològicament, diverses llengües hispàniques lligades a les seues arraïls familiars i sentimentals.

Des de 1989 fins a 1999, va desenrotllar una enorme producció en llengua aragonesa, fruit de la qual foren diversos guardons i llibres: “Onso d’Or” de poesia de l'Ajuntament de Echo, accèssit del Premi “Ana Abarca de Bolea”, també de poesia, en dos ocasions, pels poemaris Peruigilium Veneris ([La vespra de les festes de Venus] [La víspera de las fiestas de Venus], 1992) i Bel diya ([Algun dia],[Algún día], 1998), accèssit del Premi Internacional de Novel·la Curta per A besita de l’ánchel ([La visita de l'àngel],[La visita del ángel], 1993)... A estos llibres, s'hauria d'afegir el poemari En o gudrón espígol xuto (, 1991) i el llibre Deseyos batalers (, 1999), que recollia els articles publicats en el diari Siete de Aragón durant la dècada dels 90 del segle XX. Va col·laborar en revistes com Ruxiada (Terol; de la qual va ser cofundador), Fuellas (Osca), L’Albada (La Almunia de Doña Godina), Rechitos (València)…, amb poemes i traduccions a l'aragonés. És membre de ple dret del Consello d’a Fabla Aragonesa, i va ser membre fundador de la Colla de Fablans d’o Sur d’Aragón en 1989.

En llengua asturiana, va dur a terme fins a 2010 una intensa labor de creació literària i periodística, obtenint en dos ocasions el Premiu de Teatru de l'Academia de la Llingua Asturiana, per les obres Elsa metálico (1998) i Thule (2009). A més d'això, cal destacar els seus poemaris Lenta lletanía del cuerpu nel hedreru ([Lenta lletania del cos sobre el prat), 2007) i La piedra entre la ñeve (, 2010), publicat en alfabet llatí i deseret (l'alfabet creat pels mormons en el segle XIX) simultàniament. En llengua asturiana, va dur a terme fins a 2010 una intensa labor de creació literària i periodística, obtenint en dos ocasions el Premiu de Teatru de l'Academia de la Llingua Asturiana, per les obres Elsa metálico (1998) i Thule (2009). A més d'això, cal destacar els seus poemaris Lenta lletanía del cuerpu nel hedreru ([Lenta lletania del cos sobre el prat), 2007) i La piedra entre la ñeve ([La pedra entre la neu], 2010), publicat en alfabet llatí i deseret (l'alfabet creat pels mormons en el segle XIX) simultàniament. Va ser col·laborador del setmanari en asturià Les Noticies durant quatre anys (2000-2003), i una selecció de les seues columnes va ser editada en traducció espanyola amb el títol Ene marginalia (2003) i estoniana en la revista Akadeemia (2004). Ha traduït a l'asturià, entre altres, Sandro Penna, Jüri Talvet i Vicent Andrés Estellés, i ha realitzat l'edició i traducció de la Poesía asturiana completa (2009) del filòsof i acadèmic Lluis X. Álvarez, a més de ser coautor, amb Vicente Haya, d'una versió d'haikus japonesos: Caballinos del diañu, lluciérnagues i caparines ([Libèl·lules, cuques de llum i papallones], 2004).

Paral·lelament s'ha ocupat de les seues dos llengües familiars: el valencià i el castellà. Així, l'any 1995, va publicar el poemari Dionysiaka, al qual s'hauria d'unir el conjunt de la seua poesia completa en valencià, amb el títol d’Anxia (2001), que va obtindre el Premi “Roís de Corella” dels Premis “Ciutat de València” l'any 2000. Igualment, s'ha d'assenyalar el seu monòleg teatral Berlín (2001). En 1998, va realitzar la traducció dels Cuentos de adolescencia de Vicente Blasco Ibáñez des de la seua probable llengua inicial d'escriptura (el valencià); i l'any 2000 va vore la llum la seua versió en llengua espanyola del llibre Extranjero en su patria y otros poemas políticos, del sacerdot, escriptor i independentiste occità Joan Larzac.

En espanyol, és creador de diversos llibres que mostren una rica heterodòxia. Entre ells, dos poemaris: Exotica martyria (1991) i Música junto al río (2001), en el qual introduïx versos sencers en el dialecte castellanoaragonés de la comarca valenciana de l'Alt Palància. Ha publicat també una novel·la “ciberomantica”, Alma (1997); un llibre d'aforismes, In hoc signo vinces (1998), que va conéixer traducció a l'estonià (publicada per la Universitat de Tartu); i una nouvelle dialogada, Una noche más (2002). Al costat d'estes obres, cal destacar un conjunt de llibres de gènere indefinit que són, sens dubte, els més íntims del seu autor: el llibre de no ficció La tumba de Leónidas (2006); la recopilació de proses literàries Aquí la noche tiene el nombre de Valeria (2007); en el qual tracta de forma molt lírica de l'ésser i el futur de Castella; i La muerte del padre (2009), diari per al qual fiu servir mitja dotzena de llengües, i que és un relat del que definix el títol; amb ell inaugurà el seu projecte Tabularium, del qual han aparegut diverses entregues en aragonés, asturià, castellà, català, occità i valencià. Ha sigut finalista del Premi de la Crítica Valenciana en la seua modalitat d'assaig en dos ocasions.

Dins de la seua labor d’estudiós de la literatura en castellà, cal esmentar la primera edició de l'obra inèdita del Sis-cents, El mayor de los milagros d'Antonio Tello de Meneses (2001), la reedició de la novel·la Mosén Pedro de Benjamín Jarnés (2005), l'edició dels Escritos taurinos (2006) de Francesc Almela i Vives, i de les Cartas a Emilio Gascó Contell de Vicente Blasco Ibáñez (2012).

En l'àmbit dels estudis audiovisuals, va ser membre del consell de redacció de la revista de cine Banda Aparte, i col·laborador en publicacions teòriques com Archivos de la Filmoteca i Imatge. L'any 2003, va aparéixer el seu llibre Construcción metafórica y análisis fílmico, que recollia part de la seua tesi de llicenciatura, La construcción metafórica en el cine de Weimar (1995), i és coautor dels títols Filmar la mirada (2001), Cultura visual contemporánea (2007) i Hollywood revelado (2012). Fon membre de la redacció del programa de cultura El Faro de Alejandría (1998-2000), dirigit i presentat per Fernando Sánchez Dragó.

En un domini més artístic, ha publicat els llibres d'autor El naixement de la platja ( [El nacimiento de la playa]2001) i Trànsits ( [Tránsitos]2002), i dos plaquettes de poesia experimental en anglés: Shipwreck ([Naufragi] [Naufragio], 1999) y Archangel’s Appeal ([L'atracció de l'arcàngel][La atracción del arcángel], 2000), llengua en la qual va editar diverses peces experimentals durant els primers anys de la dècada dels 90 del segle XX en Canadà i en els Estats Units. Així mateix, ha dut a terme diverses performances, totes amb el rerefons del paganisme. Ha teoritzat sobre este gènere artístic en el llibre col·lectiu Cartografías del cuerpo (2004) i en la revista italiana Aut Aut (2004).

S'ha d'esmentar també la literatura infantil, del que donen mostra els contes Una más en la familia (2002), en el qual introduïx la temàtica LGTB en la història; Taure, el tauronet (2022), sobre un tauró que no creix i no té dents; i Del bosc, no se n’ix (2022), que narra la iniciació ritual d'una xiqueta i que aparegué també en traducció espanyola: Del bosque, no se sale (2023). En esta línia s'ha de remarcar també l'assaig El paganismo explicado a los niños (2015).

En este àmbit del “neopaganisme obscur identitari”, va fundar el col·lectiu nacionalpagà Gudua Deisdea en 1994, i va cofundar el Círculo de Ur en 2015, en el qual va crear i dirigix la seua publicació teòrica, Studia Sætanica, des de 2019. El llibre In hoc signo vinces (1998) ja va suposar una reflexió sobre Europa i el paganisme, i és autor així mateix del poemari en neoibèric Iltirsken zeltar ([La tomba dels llops], [La tumba de los lobos], 2017); del guió del còmic Offertorium (2021); ha escrit i dirigit els curtmetratges Círculo de Ur (2017), Hoc est corpus meum (2019) i Vt nox lvx (2021): i ha publicat el llibre de fotografies Ipsissima lux (2023). Col·labora habitualment amb la productora discogràfica GH Records en muntatges teatrals, material artístic i produccions fílmiques.

Entre els anys 1997 i 2004, va dirigir l'editorial Llambert Palmart SL, amb seu a València, que va publicar més de quaranta títols entre assaig, novel·la, teatre i poesia. Entre els autors editats, el cantautor Nacho Vegas, l'escriptor guineà Juan Tomás Ávila Llorer, el dramaturg i director teatral Manuel-Ángel Conejero, l'humorista Forges, el cantautor i actor Lluís Fornés, la directora pornofeminista Annie Sprinkle, la dramaturga afroamericana Adrienne Kennedy…

Entre 1997 i 2003 va ser adjunt a direcció de la Fundación Valencia Tercer Milenio-Unesco. Entre els anys 1998 i 2015, va ser cap de redacció de la revista Debats, editada per la Institució Alfons el Magnànim de València.

En el terreny acadèmic, Josep Carles Laínez és llicenciat amb grau en Filologia Hispànica per la Universitat de València, i graduat en Teologia per la Facultat de Teologia Protestant-Seminari Evangèlic Unit de Teologia de Madrid. Va ser professor visitant en la Universidad Nacional Autónoma de México, dins de la càtedra “Maestros del Exilio Español”, i ha impartit cursos i conferències sobre literatures en llengües minoritzades en la Hofstra University de Nova York, la Universitat Komazawa de Tòquio, la Universitat de Lund, la Universitat Catalana d’Estiu, la Universitat Jaume I, així com sobre literatura i metapolítica en la Universitat de Tirana, la Universitat de Puerto Rico, la Universitat de Castilla-La Mancha, la Universitat de València, la Universidad Internacional Menéndez Pelayo, l'Instituto Castellano-Leonés de la Lengua, el Club de Roma, el Daedalos Institute of Geopolitics de Xipre...

És membre del Consello d’a Fabla Aragonesa, del Centre InternacionalCientífica i d’Òc, i la Societat Andorrana de Ciències.