Masnái
Masnái —veu celtibera que presumiblement significa “amb esgarro”— és un llibre de poemes que anà adoptant la forma del haiku en un gradual despullament, encara que també siga possible llegir-lo com una mena de tesi-antítesi-síntesi hegelianes, d’emanacions plotinianes o de tríades filosòfiques per a extraure algun saber d’una escriptura no automàtica, però en ocasions torrencial, perquè, en el fons, no és un llibre de haikus ni pretén ser-ho. Ni tampoc és estrictament un poemari.
Dividit en quatre seccions que tenen la seua transposició en les estacions de l’any, Masnái mostra el procés d’assumpció de la veritat essencial a tota vida, no deixant a banda l’efervescència de la recerca espiritual, la joventut de les eternitats d’estiu o caminar cap enlloc com éssers davall la boira.
Masnái és, en un cert sentit, un diari, si bé no l’incloc en el meu projecte Tabularium, puix no busque no busca la descripció discursiva, sinó l’impacte agut i passatger. No és, malgrat això, un volum excessivament breu, i per això la cerca d’una allau sensorial íntima, un esgarro de la llengua i dels fets quotidians a través del qual la realitat, la vera realitat, es faça present.
Masnái, Valencia, Olelibros, 2024.
SOBRE EL LLIBRE
Todoliteratura (14/07/2024): Isabel Alamar, “Masnái, de Josep Carles Laínez”.
