Aquí la noche tiene el nombre de Valeria
Llibre difícilment classificable quant al gènere: aforisme, diari, poema en prosa, relat… Hi ha, per damunt de tot, la vivència d’una terra que senc pròpia, perquè els meus avantpassats hi han habitat durant segles, però també necessite vincular eixa geografia amb allò que ens feu com som: Roma, de la qual tants vestigis romanen a Castella i, en concret, a la província de Conca. El text està subjecte a múltiples lectures. En un moment determinat sentencie: “Este llibre és una teoria de Castella”, i així el vaig concebre. La qüestió de Castella, de què és, què va ser i què significa en l’actualitat traspua totes les seues paraules. Paral·lel ad este motor, es descobrix una segona línia narrativa en la qual l’Antiguitat, a través de les ruïnes de Valeria, s’entrellaça amb el present. En la confluència de totes dues vies, i en els personatges fantasmals que les habiten, florix este llibre estrany i breu.
