A besita de l’ánchel
De l’escriptura d’A besita de l’ánchel [La visita de l’àngel] guarde bons records: reclòs tot un estiu a la casa familiar de Caudiel, picant les tecles d’una vella màquina d’escriure, i recreant-me en el Faust de F. W. Murnau. Esta nouvelle va obtindre un accèssit en el “III Premi Internazional de Nobela Curta” del Consello d’a Fabla Aragonesa, en 1993. Sobre esta obra, vaig dir en un blog antic: “Una cita de Juan Eduardo Cirlot (Tú estás dentro de mí y estarás viva / cuando digan de mí que ya no existo) encapçala A besita de l’ánchel [La visita del ángel], en la qual recreava, amb un llenguatge en excés experimental, els amors de qui esdevindria papa Silvestre II amb una dona torbadora (un súcube?) que jo identificava amb la Lilith del judaisme. La trama era delirant i la llengua emprada quasi il·legible: en ella agermanava al papa Silvestre II amb Jesucrist, i estos dos amb Josep Carles Laínez; Lilith era Maria Magdalena i alhora la meua Ana de llavors. Alternava descripcions minucioses amb fragments entretallats en la boca d’un àngel, Snsnwy. En fi, extravagàncies de la fi de la joventut”.
