Trànsits (autoretrats)

Trànsits [Tránsitos] va sorgir en un viatge que fiu amb cotxe entre Salamanca i la Ciutat de València. El xofer que ens portava de tornada al Mediterrani hagué de realitzar la parada preceptiva, i mentres Rosa María desdejunava jo em quedí a l’interior del vehicle. Em va interessar explorar el viatge en dos sentits: d’una banda, la manera en què el paisatge ens afecta, i així el meu rostre va variant segons el que se’m dona a vore; d’una altra, la manera en què el viatge és una metàfora –gastada, ho sé– de la vida, d’ací la manipulació a mà de les imàtgens i de per què és, diguem-ne, un llibre d’autor. La fotografia d’una gasolinera al principi i d’una altra al final (la mateixa de la coberta), lligant el començament amb la conclusió de qualsevol recorregut, no resulta dramàtica, sinó esperançada. Jo l’entenc com el lloc on et proveïxes de combustible per a continuar el trajecte. Potser per això la fotografia que tanca l’obra està esquinçada per diferents llocs, per a mostrar que més enllà del món visible hi ha un altre de nou. Trànsits compta amb un breu pròleg de l’escriptor i director de cinema Ramón Lluis Bande.

Trànsits (autoretrats), pròleg de Ramón Lluis Bande, València, Llambert Palmart, 2002.