Elsa metálico
Elsa metálico inaugura el meu “Teatru del silenciu”, una aposta estètica antiteatral per a la qual trií la llengua asturiana. Dos personatges que no tenen res a dir-se entaulen un diàleg prenyat de silencis; sembla que jo només hi busque la desesperació del públic, però no és així. No tracte de la incomunicació, sinó de la comunicació quan les vies del món ja no aprofiten. El diàleg, llavors, és prec, oració cap ad algú que se’ns perd encara que el tinguem davant de nosaltres. “Elsa”, és clar, fa referència al personatge femení del mite de Lohengrin. “Metálico” té un toc de replicant bladerunnerià.
