Peruigilium Veneris
Aire de liloileras és un breu recull de poemes escrits entre 1989 i 1991. Giren al voltant de la figura de Safo, i estan tocats d’un culturalisme exagerat (el poema central l’escriguí en japonés…). La unitat formal s’hi presenta com una obsessió, i algunes troballes continuen agradant-me. No obstant això, potser vaig iniciar amb esta obra un camí perillós en la poesia: separar la veu lírica del jo líric i del jo personal. Escriure poesia com s’escriu una novel·la és fer trampa. I això es nota. Després d’obtindre un accèssit en el VI Premi “Ana Abarca de Bolea” vaig voler canviar-li el títol, i que eixe “Vent de liles” passara a ser “La vigília de les festes de Venus”, Peruigilium Veneris, però només aconseguí que es posara com a subtítol. A més a més, la portada isqué amb el substantiu “aire” en plural, cosa que acceptí.
