Anxia

Anxia

Anxia

Amb Anxia vaig aconseguir el major dels guardons que m’han concedit mai: el “Roís de Corella” de poesia en valencià dels Premis Literaris “Ciutat de València” en 2000. El va traure, a més a més, Bromera, l’editorial per antonomàsia de literatura valenciana. N’hi ha dos seccions que m’agraden especialment: “Xiixia” i “Assaig de silenci”. La segona l’escriguí un mes de setembre a Caudiel, quan a mon pare li estaven realitzant unes proves mèdiques per a diagnosticar-li el que els especialistes dien que era leucèmia; són poemes desoladors, en els quals, a través de la mudesa buscava un silenci exemplar. Pel contrari, “Xiixia” (paraula que no és valenciana… ni terrestre…; en teoria, és un terme del planeta Ummo que significa “estimar sexualment”) fon una espècie de catarsi davant la desesperança de l’amor.

Anxia, Alzira, Bromera, 2001.

COMPARTIR