Alma
Considerada la primera mostra literària de ciberromanticisme (és a dir, d’una estètica que concita la passió del romanticisme i la seua atracció per l’abís en una societat postecnològica), Alma narra una història d’amor obsessiu entre el personatge que dona nom al llibre i Atom: una dona i un home abocats a la solitud, que miren amb menyspreu una humanitat massificada, i busquen el perill com a única mostra de vida quan només s’espera la mort.
Alma és una novel·la de la desesperació i l’autodestrucció ambientada en una València postapocalíptica a on la capital i una localitat costera acaben sent personatges de l’obra.
D’Alma rematí una primera redacció l’any 1994 al Friül, i en 1996 escometí en Patraix un procés de reescriptura alhora que d’experimentació lingüística; amb posterioritat, també la vaig sotmetre a un treball de nous replantejaments fins ad esta redacció definitiva en la seua llengua original d’escriptura, el valencià.
