Del consuelo

Del consuelo

Del consuelo

Al llarg de la malaltia i mort de mon pare, ma mare va escriure una sèrie de poemes en llibretes, quaderns, arxius d’agenda electrònica… Al cap de dos anys d’aquella experiència, vaig prendre tots aquells escrits, els doní coherència, vaig redactar un pròleg i els publiquí, sense que ella en sabera res. El títol al·ludix a la necessitat de consol després d’una experiència tan dolorosa, i així mateix al nom de la clínica on tants mesos va estar ingressat mon pare.

Carmen Laínez, Del consuelo, València, Llambert Palmart, 2008, edició.

COMPARTIR