Shqip\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/a>\n\t\t\t\t\t<\/h3>\n\t\t\t\t<\/li>\n\t\t\t\t\t\t\t<\/ul>\n\t\t<\/nav>\n\t\t\t\t\t\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\tValenci\u00e0\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/h3>\n\t\t\t\t\t
Josep Carles La\u00ednez (Val\u00e8ncia, Espanya, 1970) \u00e9s autor d’una \u00e0mplia obra liter\u00e0ria, art\u00edstica i de recerca, per a la qual ha usat, cronol\u00f2gicament, diverses lleng\u00fces hisp\u00e0niques lligades a les seues arra\u00efls familiars i sentimentals.<\/p>\n
Des de 1989 fins a 1999, va desenrotllar una enorme producci\u00f3 en llengua aragonesa, fruit de la qual foren diversos guardons i llibres: “Onso d’Or” de poesia de l’Ajuntament de Echo, acc\u00e8ssit del Premi “Ana Abarca de Bolea”, tamb\u00e9 de poesia, en dos ocasions, pels poemaris Peruigilium Veneris<\/em> ([La vespra de les festes de Venus] [La v\u00edspera de las fiestas de Venus], 1992) i Bel diya<\/em> ([Algun dia],[Alg\u00fan d\u00eda], 1998), acc\u00e8ssit del Premi Internacional de Novel\u00b7la Curta per A besita de l’\u00e1nchel<\/em> ([La visita de l’\u00e0ngel],[La visita del \u00e1ngel], 1993)… A estos llibres, s’hauria d’afegir el poemari En o gudr\u00f3n esp\u00edgol xuto<\/em> (, 1991) i el llibre Deseyos batalers<\/em> (<\/wpcodeself>, 1999), que recollia els articles publicats en el diari Siete de Arag\u00f3n<\/em> durant la d\u00e8cada dels 90 del segle XX. Va col\u00b7laborar en revistes com Ruxiada<\/em> (Terol; de la qual va ser cofundador), Fuellas<\/em> (Osca), L’Albada<\/em> (La Almunia de Do\u00f1a Godina), Rechitos<\/em> (Val\u00e8ncia)…, amb poemes i traduccions a l’aragon\u00e9s. \u00c9s membre de ple dret del Consello d’a Fabla Aragonesa, i va ser membre fundador de la Colla de Fablans d’o Sur d’Arag\u00f3n en 1989. <\/wpcodeself><\/p>\nEn llengua asturiana, va dur a terme fins a 2010 una intensa labor de creaci\u00f3 liter\u00e0ria i period\u00edstica, obtenint en dos ocasions el Premiu de Teatru de l’Academia de la Llingua Asturiana, per les obres Elsa met\u00e1lico<\/em> (1998) i Thule<\/em> (2009). A m\u00e9s d’aix\u00f2, cal destacar els seus poemaris Lenta lletan\u00eda del cuerpu nel hedreru<\/em> ([Lenta lletania del cos sobre el prat), 2007) i La piedra entre la \u00f1eve<\/em> (, 2010), publicat en alfabet llat\u00ed i deseret (l’alfabet creat pels mormons en el segle XIX) simult\u00e0niament. En llengua asturiana, va dur a terme fins a 2010 una intensa labor de creaci\u00f3 liter\u00e0ria i period\u00edstica, obtenint en dos ocasions el Premiu de Teatru de l’Academia de la Llingua Asturiana, per les obres Elsa met\u00e1lico (1998) i Thule (2009). A m\u00e9s d’aix\u00f2, cal destacar els seus poemaris Lenta lletan\u00eda del cuerpu nel hedreru ([Lenta lletania del cos sobre el prat), 2007) i La piedra entre la \u00f1eve ([La pedra entre la neu], 2010), publicat en alfabet llat\u00ed i deseret (l’alfabet creat pels mormons en el segle XIX) simult\u00e0niament. Va ser col\u00b7laborador del setmanari en asturi\u00e0 Les Noticies<\/em> durant quatre anys (2000-2003), i una selecci\u00f3 de les seues columnes va ser editada en traducci\u00f3 espanyola amb el t\u00edtol Ene marginalia<\/em> (2003) i estoniana en la revista Akadeemia<\/em> (2004). Ha tradu\u00eft a l’asturi\u00e0, entre altres, Sandro Penna, J\u00fcri Talvet i Vicent Andr\u00e9s Estell\u00e9s, i ha realitzat l’edici\u00f3 i traducci\u00f3 de la Poes\u00eda asturiana completa<\/em> (2009) del fil\u00f2sof i acad\u00e8mic Lluis X. \u00c1lvarez, a m\u00e9s de ser coautor, amb Vicente Haya, d’una versi\u00f3 d’haikus japonesos: Caballinos del dia\u00f1u, lluci\u00e9rnagues i caparines<\/em> ([Lib\u00e8l\u00b7lules, cuques de llum i papallones], 2004).<\/wpcodeself><\/p>\nParal\u00b7lelament s’ha ocupat de les seues dos lleng\u00fces familiars: el valenci\u00e0 i el castell\u00e0. Aix\u00ed, l’any 1995, va publicar el poemari Dionysiaka<\/em>, al qual s’hauria d’unir el conjunt de la seua poesia completa en valenci\u00e0, amb el t\u00edtol d’Anxia<\/em> (2001), que va obtindre el Premi “Ro\u00eds de Corella” dels Premis “Ciutat de Val\u00e8ncia” l’any 2000. Igualment, s’ha d’assenyalar el seu mon\u00f2leg teatral Berl\u00edn<\/em> (2001). En 1998, va realitzar la traducci\u00f3 dels Cuentos de adolescencia<\/em> de Vicente Blasco Ib\u00e1\u00f1ez des de la seua probable llengua inicial d’escriptura (el valenci\u00e0); i l’any 2000 va vore la llum la seua versi\u00f3 en llengua espanyola del llibre Extranjero en su patria y otros poemas pol\u00edticos<\/em>, del sacerdot, escriptor i independentiste occit\u00e0 Joan Larzac.<\/p>\nEn espanyol, \u00e9s creador de diversos llibres que mostren una rica heterod\u00f2xia. Entre ells, dos poemaris: Exotica martyria<\/em> (1991) i M\u00fasica junto al r\u00edo<\/em> (2001), en el qual introdu\u00efx versos sencers en el dialecte castellanoaragon\u00e9s de la comarca valenciana de l’Alt Pal\u00e0ncia. <\/em> Ha publicat tamb\u00e9 una novel\u00b7la “ciberomantica”, Alma<\/em> (1997); un llibre d’aforismes, In hoc signo vinces<\/em> (1998), que va con\u00e9ixer traducci\u00f3 a l’estoni\u00e0 (publicada per la Universitat de Tartu); i una nouvelle<\/em> dialogada, Una noche m\u00e1s<\/em> (2002). Al costat d’estes obres, cal destacar un conjunt de llibres de g\u00e8nere indefinit que s\u00f3n, sens dubte, els m\u00e9s \u00edntims del seu autor: el llibre de no ficci\u00f3 La tumba de Le\u00f3nidas<\/em> (2006); la recopilaci\u00f3 de proses liter\u00e0ries Aqu\u00ed la noche tiene el nombre de Valeria<\/em> (2007); en el qual tracta de forma molt l\u00edrica de l’\u00e9sser i el futur de Castella; i La muerte del padre<\/em> (2009), diari per al qual fiu servir mitja dotzena de lleng\u00fces, i que \u00e9s un relat del que definix el t\u00edtol; amb ell inaugur\u00e0 el seu projecte Tabularium<\/em>, del qual han aparegut diverses entregues en aragon\u00e9s, asturi\u00e0, castell\u00e0, catal\u00e0, occit\u00e0 i valenci\u00e0. Ha sigut finalista del Premi de la Cr\u00edtica Valenciana en la seua modalitat d’assaig en dos ocasions. <\/p>\nDins de la seua labor d’estudi\u00f3s de la literatura en castell\u00e0, cal esmentar la primera edici\u00f3 de l’obra in\u00e8dita del Sis-cents, El mayor de los milagros <\/em>d’Antonio Tello de Meneses (2001), la reedici\u00f3 de la novel\u00b7la Mos\u00e9n Pedro<\/em> de Benjam\u00edn Jarn\u00e9s (2005), l’edici\u00f3 dels Escritos taurinos<\/em> (2006) de Francesc Almela i Vives, i de les Cartas a Emilio Gasc\u00f3 Contell<\/em> de Vicente Blasco Ib\u00e1\u00f1ez (2012).<\/p>\nEn l’\u00e0mbit dels estudis audiovisuals, va ser membre del consell de redacci\u00f3 de la revista de cine Banda Aparte<\/em>, i col\u00b7laborador en publicacions te\u00f2riques com Archivos de la Filmoteca<\/em> i Imatge<\/em>. L’any 2003, va apar\u00e9ixer el seu llibre Construcci\u00f3n metaf\u00f3rica y an\u00e1lisis f\u00edlmico<\/em>, que recollia part de la seua tesi de llicenciatura, La construcci\u00f3n metaf\u00f3rica en el cine de Weimar<\/em> (1995), i \u00e9s coautor dels t\u00edtols Filmar la mirada<\/em> (2001), Cultura visual contempor\u00e1nea<\/em> (2007) i Hollywood revelado<\/em> (2012). Fon membre de la redacci\u00f3 del programa de cultura El Faro de Alejandr\u00eda<\/em> (1998-2000), dirigit i presentat per Fernando S\u00e1nchez Drag\u00f3. <\/p>\nEn un domini m\u00e9s art\u00edstic, ha publicat els llibres d’autor El naixement de la platja<\/em> ( [El nacimiento de la playa]2001) i Tr\u00e0nsits<\/em> ( [Tr\u00e1nsitos]2002), i dos plaquettes<\/em> de poesia experimental en angl\u00e9s: Shipwreck<\/em> ([Naufragi] [Naufragio], 1999) y Archangel’s Appeal<\/em> ([L’atracci\u00f3 de l’arc\u00e0ngel][La atracci\u00f3n del arc\u00e1ngel], 2000), llengua en la qual va editar diverses peces experimentals durant els primers anys de la d\u00e8cada dels 90 del segle XX en Canad\u00e0 i en els Estats Units. Aix\u00ed mateix, ha dut a terme diverses performances<\/em>, totes amb el rerefons del paganisme. Ha teoritzat sobre este g\u00e8nere art\u00edstic en el llibre col\u00b7lectiu Cartograf\u00edas del cuerpo<\/em> (2004) i en la revista italiana Aut Aut<\/em> (2004). <\/p>\nS’ha d’esmentar tamb\u00e9 la literatura infantil, del que donen mostra els contes Una m\u00e1s en la familia<\/em> (2002), en el qual introdu\u00efx la tem\u00e0tica LGTB en la hist\u00f2ria; Taure, el tauronet<\/em> (2022), sobre un taur\u00f3 que no creix i no t\u00e9 dents; i Del bosc, no se n’ix<\/em> (2022), que narra la iniciaci\u00f3 ritual d’una xiqueta i que aparegu\u00e9 tamb\u00e9 en traducci\u00f3 espanyola: Del bosque, no se sale<\/em> (2023). En esta l\u00ednia s’ha de remarcar tamb\u00e9 l’assaig El paganismo explicado a los ni\u00f1os<\/em> (2015). <\/p>\nEn este \u00e0mbit del “neopaganisme obscur identitari”, va fundar el col\u00b7lectiu nacionalpag\u00e0 Gudua Deisdea en 1994, i va cofundar el C\u00edrculo de Ur en 2015, en el qual va crear i dirigix la seua publicaci\u00f3 te\u00f2rica, Studia S\u00e6tanica<\/em>, des de 2019. El llibre In hoc signo vinces<\/em> (1998) ja va suposar una reflexi\u00f3 sobre Europa i el paganisme, i \u00e9s autor aix\u00ed mateix del poemari en neoib\u00e8ric Iltirsken zeltar<\/em> ([La tomba dels llops], [La tumba de los lobos], 2017); del gui\u00f3 del c\u00f2mic Offertorium<\/em> (2021); ha escrit i dirigit els curtmetratges C\u00edrculo de Ur<\/em> (2017), Hoc est corpus meum<\/em> (2019) i Vt nox lvx<\/em> (2021): i ha publicat el llibre de fotografies Ipsissima lux<\/em> (2023). Col\u00b7labora habitualment amb la productora discogr\u00e0fica GH Records en muntatges teatrals, material art\u00edstic i produccions f\u00edlmiques. <\/p>\nEntre els anys 1997 i 2004, va dirigir l’editorial Llambert Palmart SL, amb seu a Val\u00e8ncia, que va publicar m\u00e9s de quaranta t\u00edtols entre assaig, novel\u00b7la, teatre i poesia. Entre els autors editats, el cantautor Nacho Vegas, l’escriptor guine\u00e0 Juan Tom\u00e1s \u00c1vila Llorer, el dramaturg i director teatral Manuel-\u00c1ngel Conejero, l’humorista Forges, el cantautor i actor Llu\u00eds Forn\u00e9s, la directora pornofeminista Annie Sprinkle, la dramaturga afroamericana Adrienne Kennedy… <\/p>\n
Entre 1997 i 2003 va ser adjunt a direcci\u00f3 de la Fundaci\u00f3n Valencia Tercer Milenio-Unesco. Entre els anys 1998 i 2015, va ser cap de redacci\u00f3 de la revista Debats<\/em>, editada per la Instituci\u00f3 Alfons el Magn\u00e0nim de Val\u00e8ncia. <\/p>\nEn el terreny acad\u00e8mic, Josep Carles La\u00ednez \u00e9s llicenciat amb grau en Filologia Hisp\u00e0nica per la Universitat de Val\u00e8ncia, i graduat en Teologia per la Facultat de Teologia Protestant-Seminari Evang\u00e8lic Unit de Teologia de Madrid. Va ser professor visitant en la Universidad Nacional Aut\u00f3noma de M\u00e9xico, dins de la c\u00e0tedra “Maestros del Exilio Espa\u00f1ol”, i ha impartit cursos i confer\u00e8ncies sobre literatures en lleng\u00fces minoritzades en la Hofstra University de Nova York, la Universitat Komazawa de T\u00f2quio, la Universitat de Lund, la Universitat Catalana d’Estiu, la Universitat Jaume I, aix\u00ed com sobre literatura i metapol\u00edtica en la Universitat de Tirana, la Universitat de Puerto Rico, la Universitat de Castilla-La Mancha, la Universitat de Val\u00e8ncia, la Universidad Internacional Men\u00e9ndez Pelayo, l’Instituto Castellano-Leon\u00e9s de la Lengua, el Club de Roma, el Daedalos Institute of Geopolitics de Xipre… <\/p>\n
\u00c9s membre del Consello d’a Fabla Aragonesa, del Centre InternacionalCient\u00edfica i d’\u00d2c, i la Societat Andorrana de Ci\u00e8ncies.<\/p>\n\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\tAragon\u00e9s\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/h3>\n\t\t\t\t\t
\n
\n
\n
\n
\n
\n
\n
\n
\n
\n
\n
\n
\n
\n
\n
\n
\n
\n
\n
\n
\n
\n
\n
\n
\n
\n
\n
\n
\n
\n
\n
\n
\n
\n
\n
\n
\n
\n
\n \n\t\t\t\t\t\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\tAsturianu\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/h3>\n\t\t\t\t\t
\n
\n
\n
\n
\n
\n
\n
\n
\n
\n
\n
\n
\n
\n
\n
\n
\n
\n
\n
\n
\n
\n
\n
\n
\n
\n
\n
\n
\n
\n
\n
\n
\n
\n
\n
\n
\n
\n
\n \n\t\t\t\t\t\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\tEesti\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/h3>\n\t\t\t\t\t
\n
\n
\n
\n
\n
\n
\n
\n
\n
\n
\n
\n
\n
\n
\n
\n
\n
\n
\n
\n
\n
\n
\n
\n
\n
\n
\n
\n
\n
\n
\n
\n
\n
\n
\n
\n
\n
\n
\n \n\t\t\t\t\t\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\tFran\u00e7ais\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/h3>\n\t\t\t\t\t
\n
\n
\n
\n
\n
\n
\n
\n
\n
\n
\n
\n
\n
\n
\n
\n
\n
\n
\n
\n
\n
\n
\n
\n
\n
\n
\n
\n
\n
\n
\n
\n
\n
\n
\n
\n
\n
\n
\n \n\t\t\t\t\t\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\tGalego\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/h3>\n\t\t\t\t\t
\n
\n
\n
\n
\n
\n
\n
\n
\n
\n
\n
\n
\n
\n
\n
\n
\n
\n
\n
\n
\n
\n
\n
\n
\n
\n
\n
\n
\n
\n
\n
\n
\n
\n
\n
\n
\n
\n
\n \n\t\t\t\t\t\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\tItaliano\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/h3>\n\t\t\t\t\t
\n
\n
\n
\n
\n
\n
\n
\n
\n
\n
\n
\n
\n
\n
\n
\n
\n
\n
\n
\n
\n
\n
\n
\n
\n
\n
\n
\n
\n
\n
\n
\n
\n
\n
\n
\n
\n
\n
\n \n\t\t\t\t\t\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\tOccitan\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/h3>\n\t\t\t\t\t
\n
\n
\n
\n
\n
\n
\n
\n
\n
\n
\n
\n
\n
\n
\n
\n
\n
\n
\n
\n
\n
\n
\n
\n
\n
\n
\n
\n
\n
\n
\n
\n
\n
\n
\n
\n
\n
\n
\n \n\t\t\t\t\t\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\tPortugu\u00eas\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/h3>\n\t\t\t\t\t
\n
\n
\n
\n
\n
\n
\n
\n
\n
\n
\n
\n
\n
\n
\n
\n
\n
\n
\n
\n
\n
\n
\n
\n
\n
\n
\n
\n
\n
\n
\n
\n
\n
\n
\n
\n
\n
\n
\n \n\t\t\t\t\t\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\tShqip\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/h3>\n\t\t\t\t\t
\n
\n
\n
\n
\n
\n
\n
\n
\n
\n
\n
\n
\n
\n
\n
\n
\n
\n
\n
\n
\n
\n
\n
\n
\n
\n
\n
\n
\n
\n
\n
\n
\n
\n
\n
\n
\n
\n
\n \n\t\t\t\t\t\n\t\n\t\n\t\t\t\tV\u00cdDEOS\n\t\t\t<\/h2>\n\t